Descartes: Meditacions Metafísiques, Meditació Sisena

Precisant conceptes
En aquest apartat Descartes comença exposant que "la naturalesa és el conjunt o reunió que inclou totes les coses que Déu m'ha donat;ja que aquest conjunt o reunió inclou coses que només pertanyen a l'esperit". Amb això Descartes dona a entendre que la veritat no és veu amb els ulls del cos, les coses de la naturalesa només es poden veure clarament amb els ulls de l'ànima, que és el que Déu ens ha donat per poder observar la veritat; ens parla de les coses que Déu li ha donat ja que ell és un compost d'esperit i cos. El tros en el que ens diu clarament que les coses només les veiem de la seva forma real quan les mirem amb l'esperit és aquest "n'hàgim de concloure res tocant les coses que estan fora de nosaltres, sense que l'esperit les hagi examinades abans amb cura. Només a l'esperit correspon conèixer la veritat d'aquestes coses."
Per posar un exemple pràctic Descartes compara el foc que fa una estrella amb el que fa una espelma, dient que les dues fan el mateix foc a la vista de l'ull humà, però si mirem realment veure'm que està molt lluny i que si ens hi acostéssim ens cremaríem.

Després Descartes ens mostra com en són els sentits d'enganyadors."Encara que hi ha espais on no trobo res que exciti i mogui els meus sentits, d'això no n'haig de concloure que aquests espais no contenen cap cos." Diu que ens hem acostumat a pensar que tot el que sentim a través dels nostres sentits és cert, però que aquests no ens mostren res més que coses obscures i confuses. Les judicis que fa utilitzant tant sols els sentits no li semblen justos, dubta de la naturalesa ja que diu que aquesta li mostra coses que han de ser seguides o evitades i que resulten ser errors i final i creu que aquesta l'enganya.

Finalment ens parla de l'home com a màquina i ésser finit. "L'home té una naturalesa finita, no pot disposar sinó d'un coneixement d'una perfecció limitada." Diu que quan ens auto-malmetem és per culpa de la nostra naturalesa malmesa.Després fa la comparació de l'home amb un rellotge i de Déu amb el rellotger que el crea. Ell rellotger vol que el rellotge sigui perfecta, que la seva maquinària funcioni de la millor manera i sense cap error i marcant bé les hores , si els humans som les màquines creades per Déu hem de ser perfectes, la nostra naturalesa no ens permet tenir errors com el cansament, la gola seca, encara que Descartes accepta que aquesta manera d'entendre la naturalesa és molt diferent de l'altre continua pensant que els humans hem de ser màquines perfectes.


Èlia Portús