Moriries per les teves pròpies creences?

Tal i com hem estat parlant a classe Sòcrates va ser condemnat a mort o a l'exili, i ell va escollir la mort.
Perquè? Diuen que ell volia justícia i que defenia els seus drets, preferia morir a ser desterrat de la seva Atenes.
Vosaltres serieu capaces de morir pels vostres principis tal i com va fer Sòcrates?
Personalment, jo crec que no podria morir pels meus principis. Potser es la meva opinió ara, sóc jove i crec que em queda molt per viure i disfrutar i que morir ara pels meus principis seria molt agosserat. Però crec que si hem fessin la pregunta d'aquí a molts anys, ja gran i havent viscut potser diria que sí. Morir pels pròpies principis és una manera digna de morir, i si et deixen triar millor així que no pas injustament, tot i que crec que Sòcrates va passar-se al dir que preferia morir que ser desterrat.

I vosaltres què opineu?
Èlia

Els inicis

"En el principio estaba Eru, el Unico, que en Arda es llamado Ilútar; y primero hizo a los Ainur, los Sagrados, que eran vástagos de su pesamiento, y estuvieron con él antes que se hiciera alguna otra cosa. Y les habló y les propuso  temas de música ; y cantaron ante él y él se sintió complacido. Pero por mucho tiempo  cada uno de ellos cantó solo, o junto con unos pocos , mientras el resto escuchaba; porque cada uno sólo entendía aquella parte de la mente de Ilúvtar de la que provenía él mismo, y eran muy lentos en comprender el canto de sus hermanos. Pero cada vez que escuchaban, alcanzavan una comprensión más profunda , y crecían en unisonancia y armonía"

Aquest és l'inici del llibre 'El Silmarilion', parla de la formació dels Déus d'un món imaginari i de com aquests van formar més tard la resta del planeta, van fusionar els seus cants i va néixer un nou món.

Aquest és el nostre Blog de Filosofia, i nosaltres som:

 

L'Èlia
La Berta
La Laura
La Raquel

 

BAT2E14