Hola noietes!! Jo vull comentar un text de Gòrgies que apareix en el dossier que ens van repartir a classe, diu així:
"La paraula és un poderós tirà, capaç de realitzar les obres més divines, a pesar de ser el més petit i invisible dels cossos. En efecte, és capaç d'apaivagar la por i eliminar el dolor, d'engendrar l'alegria i moure a compassió" (Elogi d'Elena, Gòrgies)
En aquest fragment és parla del poder de la paraula i tot el que aquesta pot realitzar. La paraula pot ser capaç de crear confusió tan com moure compassió. Gòrgies afirmava que la veritat no existeix no la podem conèixer, segons ell mateix tampoc la podem conèixer a través de les paraules ja que; res existeix i si existeix no pot ser pensat i si pogués ser pensat no podria ser comunicat als altres. El mitjà amb el que expressem l'ésser és la
paraula, però la paraula no és l'objecte que realment existeix; per tant no expressem al nostre interlocutor cap
realitat existent, sinó només paraules, que són una realitat distinta de l'objecte.
Tot això ho trobo una mica contradictori. Si diu que la paraula és capaç de tot, no seria capaç també de explicar la veritat mitjançant aquesta? D'acord, no seria una veritat del tot certa, seria la nostra visió de la realitat.
En fi, desprès de divagar pel meu cap intentant fer-me una idea clara he arribat a una conclusió de que tot això és molt difícil de raonar i expressar amb claredat. Quin merit tenien aquests homes!
Doncs la meva pregunta és...
Creieu de veritat que la paraula és poderosa? Creieu tot això que expressa Gòrgies en el fragment?
Escolteu l'opinió que te la fantàstica Isabel Coixet del poder de la paraula en aquest primer fragment de la pel·lícula A los que aman. I raoneu la vostra resposta.
Raquel
Sincerament, crec que si. La paraula és la base de tot el que sabem, tot el que ens envolta, tot el que creiem, sentim, vivim. Tot el que coneixem ho hem fet a través de la paraula, sabem el que está bé o malament perquè ens ho han dit, el que hauriem de fer, el que no, com ens diem, qui som... imagineu-vos per un moment que les paraules no haguessin existit mai... que no ens haguessim pogut comunicar... seria tot extremadament diferent (no es pot saber si millor o pitjor).
ResponderEliminarPer altra banda, nosaltres, en una societat on tot el que ens envolta són paraules i on hem crescut rodejats d'elles, a vegades la manera com ens expliquen una cosa és crucial perquè ens arribi o no. Molts cops un discurs d'una persona t'arriba molt més o et sembla més correcte per la manera com s'està expressant i les paraules que està utilitzant que no pel que està intentant expressar en el fons (a vegades vivim casos d'aquests molt aprop, ja m'enteneu ;)).
Berta.
T'entenc, t'entenc :)
ResponderEliminarJO penso també una mica com la berta, les paraules són la base de la nostra vida i elles són tot el que ens envolta i ens han ensenyat i són capaces de transmetre els nostres sentiments més bons i els més dolents, però a la vegada també som capaços d'entendre'ns sense paraules, per com una persona ens mira o per els gestos que fa podem saber què està pensant en aquell moment sobre el que l'envolta o sobre coses en concret.
ResponderEliminarI crec que Gòrgies tmb tenia una mica de raó al dir que la veritat en no existeix per que si existís no la podriem transmetre perque les ments humanes mai interpren les coses de mateixa manera. Per exemple, quan algu està enfadat per uan tonteria i t'ho explica tu moltes vegades no saps realment perquè s'ha enfadat, i ell et diu "sí,home!és que em molesta molt que m'ho facin!" i tu penses, però si és una tonteria, i per molt que ell t'ho torni a explicar no saps perquè s'enfada. Jo crec que és això el que Gòrgies volia dir, les persones percebem les coses de maneres diferents, per això la realitat no exiteix, per que cadascú té la seva pròpia realitat.
Èlia